Números al besòs
View more presentations from aajcgpss.
miércoles, 20 de junio de 2012
Els cultius a la llera del Besòs
1)VEGETAL QUE ES
CONREAVEN:
Cada zona del parc té una vegetació diferent.
A la zona d'ús públic consta de 22 hectàrees de gespa, i
al marge dret d'aquesta zona del parc també compta amb una zona més reduïda de
prat fluvial.
El canyís és l'espècie plantada en les 8 hectàrees
d'aiguamolls construïts.
La desembocadura té retalls de vegetació adaptada a una
salinitat elevada com el tamariu i el salat blanc, vegetació lligada a l'aigua
i una mota amb plantes mediterrànies.
TAMARIU:
Arbrets o arbusts
caducifolis, de branques primes i llargues. Fulles petites, esquamiformes,
proveïdes de glàndules secretores de sals. Flors reunides en raïms cilíndrics,
llargs i estrets. Flors amb 4-5 pètals; 5 estams que s'insereixen en un disc
glandular, i 3 estils. Fruit en càpsula. Llavors acompanyades d'un plomall
sèssil de pèls sedosos.
SALAT BLANC
El salat blanc (Atriplex halimus) és un arbust
d'aspecte gris platejat, de fins a 2 metres d'alçada, que pertany a la família
quenopodiàcies. Les tiges són anguloses i les fulles enteres, gruixudes, de
contorn vagament triangular o rombalsd'uns 3x2 cm amb els angles arrodonits.
Aquestes fulles grises excreten sal quan l'arbust creix en sòl salí. Es poden
menjar crues en amanida o bullides com les fulles de les bledes i dels
espinacs, tot i que sovint són massa salades. Les flors, com les de totes les
quenopodiàcies, són simples, petites i molt poc vistoses. S'agrupen en
glomèruls a les parts altes de les tiges, on no arriben ja les fulles. El salat
blanc és una espècie monoica, és a dir amb flors masculines i femenines
separades en un mateix individu. Cada flor està tancada dins d'una parella de
bràctees ovades, d'uns poc mil·límetres, que com un sobre protegeixen els
òrgans fèrtils. Les masculines contenen 5 estams, les femenines un sol ovari.
CANYÍS:
El canyís o canya xiula (Phragmites australis ssp.
australis) té l'aspecte d'una petita canya -d'entre un i dos metres
d'alçària- que, com la canya autèntica (Arundo donax), es va estenent a partir de brots que surten d'una tija subterrània que
creix horitzontalment, anomenada rizoma. A diferència de la canya, que pot
mantenir vives les seves tiges aèries durant anys, el canyís renova
completament la seva part aèria cada any, la qual cosa demostra la gran
productivitat del canyissar. Per altra banda, en aquesta comunitat hi ha poca
diversitat vegetal.
2)TECNIQUES DE REG:
REG COMTAL:
La mina sorgeix a Montcada. Recull aigua del Besòs i es dirigeix cap a
Barcelona. L’origen es troba en el comte Miró I de Barcelona qui, a finals del
segle X o principis de l’XI, va reconstruir l’antiga via romana d’aigua per
regar els camps del pla barceloní i moure els molins que s’hi trobaven.
Com la major part de sèquies i mines, amb el creixement de Barcelona i la
febre edilícia va ser cegada. Ben conservat, amb trossos obrats i trams
assilvestrats. Hi havia una àrea agrícola que entre el riu i el barri de la
Trinitat, batejada amb el nom de la Ponderosa. Camps de conreu, horts i casetes
que tenen el privilegi de comptar amb aigua abundant i neta. Un miracle, enmig
d’un creixement urbà fins ara molt poc respectuós amb el medi ambient.
3) Tècniques de conreu
(entrevista)
Quines tècniques de
conreu es practicava en el segle XX?
Les terres es treballaven amb l’arada.
Quant van durar aquestes
tècniques?
Les tècniques de conreu, van durar bastant, però amb les modificacions de
les vores del riu, es va perdre la practica.
Es conreava el mateix, a
la part del riu de Barcelona, com la part del riu a Santa Coloma?
Sí. Encara que ara, en el segle XXI, la part de Barcelona esta més
oblidada, i la part de Santa Coloma esta molt modificada, amb el carril bici,
les vores construïdes...
A la gent que conreava
aquestes terres, es van enfadar al treure-se-les per fer modificacions, com el
carril bici i altres?
No. Perquè aquelles terres no eren el cent per cent seues, els pagesos les
havien agafat per conrear.
La Crònica
Els marges del riu besos:
El projecte té
com a objectiu no només millorar les condicions ambientals de la llera i la
qualitat de l'aigua, sinó, a més, millorar la capacitat hidràulica i permetre
l'ús de determinats trams dels marges per a l'oci ciutadà.
Les solucions que
es plantegen varien segons el tram en què discorre el riu. En un primer tram,
amb un entorn poc urbanitzat, la proposta aborda un tractament natural de la
llera, recuperant en els marges un prat fluvial al mateix temps que s'implanta
un tractament terciari per millorar l'efluent de la planta depuradora de
Montcada i Reixac (bàsicament eliminació de nutrients) . En un segon tram, molt
més urbà, es possibilita la utilització dels marges per a activitats d'oci. Per
això s'ha projectat un passeig exterior de ribera al marge esquerre i un parc
fluvial a l'interior de la llera contenint un vial de vianants amb carril
bicicleta i una àmplia zona enjardinada amb gespa.
Per millorar les
condicions de capacitat hidràulica es recreixen en 70 centímetres els murs de
l'antic canalització al llarg de gairebé cinc quilòmetres, assegurant així, en
qualsevol punt del tram, un resguard de 50 centímetres davant d'una avinguda de
2.400 m3 / s.
L'obra es
complementa amb la construcció de dos passarel · les que milloren la connexió
dels marges, així com una galeria subterrània que creua el riu i que també
millora la comunicació, en aquest cas entre serveis d'ambdós marges.
En definitiva, es
planteja la recuperació integral del tram final del riu Besòs, incrementant
l'actual capacitat hidràulica, millorant la qualitat de les aigües de l'efluent
de Montcada i Reixac, eliminant residus inerts existents a la llera, recuperant
els marges del riu creant nous hàbitats i recuperant la llera com a parc
fluvial per a l'oci ciutadà.
Riuades:
1962: Els
aiguats del 25 de setembre de 1962 van produir morts i grans danys materials
com els que va patir Sant Adrià del Besòs, que amb el desbordament del riu la
gent va tenir que sortir de les seves cases totes inundades i carreteres intransitables,
el pont de vianants a l’alçada de Montcada i Reixac va quedar destruït per la
força de les aigües.
Un total 815
morts inclosos els desapareguts i 2650 milions de pèrdues, en menys de dues
hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus
afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores,
amb una intensitat màxima de 6 mm/min. Aquest episodi va tenir lloc després
d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones d'Espanya).
Diuen que va ser la major catàstrofe que recorda la història.
Ponts de Santa Coloma:
El Besós és un dels elements essencials que configuren la personalitat de Santa Coloma de
Gramenet i que ha servit per preservar la seva identitat, suposant una barrera
natural que la separava de Barcelona.
Aquest tradicional aïllament va començar a
trencar-se el 1913 amb la construcció del Pont Vell, ensorrat per una riuada el
1943 i substituït per un de nou el deu anys més tard. Després s'han construït
el pont de Can Zam i el del Molinet. Tanmateix, el paisatge urbanístic del
Besós ve definit actualment pel disseny modern i espectacular del pont de Can
Peixauet, inaugurat el 1992.
El riu i la seva conca
HISTÒRIA:
Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació
entre la costa catalana i l'interior.
Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és
per això que, el segle
X, es va construir el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'edat
mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.
A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant
els anys 70 i 80 del segle XX va ser tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Des de mitjans del 1990 ha estat netejat, i les seves aigües, depurades. Aprofitant la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugurà el Parc Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
Indústria a la bora del
riu
El riu quan les
indústries el contaminaven
Actual estat del ríu
“parc fluvial del Besòs”
NAIXEMENT:
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
UNITATS DE RELLEU QUE
TRAVESSA:
La seva conca procedeix dels termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la
Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Recorregut del riu
El cabal del Besòs es típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l'any.
AFLUENTS:
El riu Besòs té
cinc afluents principals:
§ El Mogent.
§ El Congost.
§ El Tenes.
§ La riera de Caldes.
La conca del
Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la
major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès.
Els punts
culminants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1.350
m) i el Tagamanent (1.055
m), al Montseny; la Mola (1.100 m) i el
Montcau (1.035 m), a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512
m), a Collserola, i el Corredor (634
m).
La major part
dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Prelitoral i configuren una xarxa de drenatge
asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i
Besòs, al qual s'uneix pel marge
esquerre el Mogent i
pel marge dret el Tenes, la riera de Caldes i
el Ripoll. La longitud
acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km.
La conca té un
règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals
d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben
a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.
La conca és
deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues
terceres parts de l'aigua que consumeix.
S'hi troben dos
aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una
capacitat aproximada de 110 hm³.
Tot i ser una
conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients
clarament diferenciats:
·
La muntanya, que envolta la conca
amb espais d'interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i
la Serra de
Marina). les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent
implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment
urbà dins l'Àrea metropolitana de Barcelona.
·
L'activitat agrícola, que va ser
predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl
disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el
sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el
situat a prop dels rius.
·
El tipus d'indústria instal·lada
a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en
particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de
construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment
contaminadors.
És lloc de pas
d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de
tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista
A-7.
La Conca del
Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d'habitants que en
són tributaris.
Fauna:
La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats
d'interès per a la fauna. Aquesta millora i la ubicació de l'espai en el tram
final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d'ocells
diferents. Els peixos de més interès són l'anguila i la bagra. També cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol (Mauremys
leprosa o Mauremys
caspica).
CLIMOGRAMA MEDITERRANI:
Editorial 2
EL RIU BESÒS
Des de les
riuades i deformacions que van haver els anys 19943 i 1962. El riu va anar
canviant molt, a millor.
Aquí os deixem
unes imatges, exposant-vos les diferencies, de aquells anys i ara:
1943
1962
2012
- Les grans crescudes del riu Besòs, els anys
1943 i 1962, dates per recordar:
El dia 15 de
desembre de l’any 1943, la força del riu va acabar ensorrant el primer pont de
la ciutat.
L’any 1953, les
autoritats inauguraren la construcció d’un nou pont.
La nevada de
1962, una altra gran riuada va inundar els camps colomencs. Feia vint anys que
no veien créixer el Besòs fins a ocupar la part més baixa de la població i
destrossar els camps, i els camins més pròxims.
El dia 25 de
setembre de 1962, pels volts del migdia, va començar a ploure intensament.
Aquesta pluja va causar més destrosses, a la ciutat colomenca. En aquesta
riuada es podia veure arbres, cotxes, animals... baixant per el riu.
· La causa de
tots aquestes destrosses van ser provocades per les precipitacions, com: la
pluja, les nevades, etc.
Preguntes (opinió de la gent):
Els ponts de Santa Coloma a l’any 1943 o 1962,
creu que estaven ven construïts?
Doncs no ho se.
Pensa que van haver unes fortes riuades.
Que creu sobre que a l’any 1943, ja es va caure un pont per les riuades,
el tornar-ho a construir no podrien
haver pres més mesures, per si de cas?
Clar que tindrien
de haver pres més mesures. Encara que baixava molta aigua.
Va haver moltes morts?
No gaires.
Fins a on va arribar l’aigua?
A baix de la
Salsareda.
Editorial 1
• Ha d'escriure l'editorial del diari en la que
donareu la vostra visió sobre l’estat actual del riu Besòs a partir de
les observacions que fareu el dia de la sortida i del treball que portareu a
terme aquesta setmana.
En la nostra sortida “del
riu Tenes al riu Besòs” vam poder conèixer les següents dades:
- El Besòs es forma al límit entre
Montmeló i Montornès del Vallès per la confluència de dos rius el Congost i el
Mogent, més endavant rep les aigües del Tenes, del Ripoll i d’altres rieres.
- El riu te un recorregut de 17.7 km i
desemboca al mar a Sant Adrià del Besòs.
- Té un curs de riu alt.
- Al llit del riu hi ha roques, fulles,
arbres com l’alzina, l’alber, el pollancre, l’acàcia, el pi, el plàtan o el om.
- El marge dret del riu no està humanitzat
el seu estat és natural.
- El marge esquerre està humanitzat el
seu estat està modificat per l’ésser humà.
- Dades físiques del riu:
Amplada: 30 m
Profunditat: 21.5 cm
Pendent: suau
Velocitat de l’aigua: 1/3,5 m/seg
Temperatura: 17 °C
Color: sense color
Transparència: alta
Matèries en suspensió: cap
Escuma: 0
Olor: gens
- Qualitat de l’aigua:
Els organismes que hem detectat són: cranc americà, capgrossos, teixidors,
nadadors de l’escuma, libèl·lula, perla, efímera, mini peix, larva del mosquit,
el que ens indica que la seva qualitat està entre molt bona i regular segons la
següent taula.
martes, 19 de junio de 2012
ECONOMIA: EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'AIGUA
|
2009 | 2010 | 2011 | |
| Febrer | 25 | 35 | 30 | |
| Maig | 30 | 29 | 47 | |
| Agost | 34 | 47 | 35 | |
| Novembre | 62 | 25 | 36 | |
| 151 | 136 | 148 |
| Consells per estalviar: |
| · Quant et vas a rentar el dents, entre mig tancar l'aixeta. |
| · Quant t'estas dutxant tancar l'aixeta metres t'ensabones. |
| Comentaris sobre les dades: |
| · El grup opinem que aquesta quantitad d'aigua no esta malament, ja que no es molt. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)